“Maria, recull les teves joguines”.
“Joan, a sopar”.
“Pere, t'he dit vint vegades que és hora de rentar-se les dents”.
De vegades els pares tenim la sensació que parlem amb els nostres fills i no ens escolten. Demanes al teu petit que faci alguna cosa, però com si sentís ploure. No et fa cas ni presta atenció. Probablement acabis frustrat i irritat. Fins i tot potser acabes perdent la paciència i se t'escapa algun crit, oi? Ho sé. És una situació que es repeteix a moltes famílies.
Com a mare i professora, sé com pot ser de frustrant repetir les coses moltes vegades. Per aquest motiu, et porto unes senzilles estratègies per aconseguir captar l'atenció dels teus fills sense necessitat de recórrer als crits, càstigs, xantatges ni amenaces. I és que és possible obtenir la col·laboració dels nostres petits parlant-los amb respecte, amb calma i afecte alhora que amb missatges clars. Vegem-ne algun exemple:
Uneix-te al meu canal de Telegram per no perdre't res! 😊
També pots seguir-me a Instagram 💛
El meu fill no m'escolta! 5 consells per aconseguir la seva atenció
1. Anticipar-se
La primera eina consisteix a establir normes clares amb anterioritat. Per exemple: el teu fill vol veure una estona els dibuixos animats. Abans d'encendre la tele, recorda amb ell el temps i assegura't que ho entén. En comptes de dir-li “tens 10 minuts” (els més petitons no tenen assimilada la noció temporal), millor indica-li: “veiem 2 capítols i quan acabi el segon, apaguem la tele”.
2. Assegura't que tens la seva atenció
De vegades donem les ordres parlant des d'una altra habitació, a crits. En comptes d'això, acosta't fins al lloc on estigui. Ajupeix-te, col·loca't a la seva alçada, digues el seu nom i busca el contacte visual mentre li dónes el missatge amb un to suau i ferm alhora. Pots demanar-li que repeteixi allò que li has dit, per assegurar-te que ho ha entès.
3. Missatge clar i concret
De vegades, sense adonar-nos-en, ens trobem donant moltes ordres: “no saltis”, “deixa de córrer”, “baixa't que cauràs”. En comptes de donar diverses consignes de cop, és millor anar pas a pas.
Digues-li què esperes que faci, i digues-ho en afirmatiu. Per exemple, en comptes de “no corris que et cauràs” pots dir-li “per aquí cal anar caminant a poc a poc.”
4. Ofereix-li opcions limitades
T'imagines estar tot el dia rebent ordres? “Vesteix-te” “Recull les teves joguines” “Vine aquí” “Vés a dormir”… A tots ens agrada sentir que podem escollir, que tenim control sobre la nostra vida i prendre decisions. Hi ha moments en el dia a dia en què podem deixar que els nostres fills prenguin decisions. Per exemple, a l'hora de vestir-se: ofereix-li dos conjunts i que sigui ell qui esculli entre aquestes dues opcions.
5. Revisa les teves expectatives
Sovint, el problema no és el que els nens fan o deixen de fer. El problema és que els adults tenim expectatives poc realistes sobre com s'ha de comportar un nen. Pretenem que es comportin d'una manera que no correspon ni amb la seva edat ni amb el nivell de desenvolupament i això ens causa frustració tant a nosaltres com a ells. Per exemple: demanar a un nen de dos anys que estigui tres hores assegut a la cadira del restaurant és poc realista. En aquest cas, em tocarà a mi adaptar-me i buscar opcions. Jo soc l'adulta, no ell.
Si volem que els nostres fills ens escoltin, és important que, a més d'aplicar les recomanacions anteriors, cuidem el nostre llenguatge. Tenir cura del llenguatge implica ser conscients tant del missatge en si, com del to, els gestos, el volum, la postura…
Com bé saps, a la criança no hi ha fórmules màgiques, però sí eines que ens ajuden a connectar i actuar de manera conscient en comptes de deixar-nos emportar per la desesperació del moment.
I tu, sents que el teu fill no t'escolta quan parles? Creus que pots aplicar alguna de les eines que proposo a l'article? T'animo a reflexionar-hi i a posar-ho en pràctica.
Et deixo a continuació més entrades relacionades amb disciplina positiva i educació respectuosa, per si t'interessa seguir llegint sobre aquest tema:
