La disciplina positiva és un estil educatiu que se centra a ensenyar els nens a ser responsables i respectuosos, en lloc de simplement castigar-los per comportaments no desitjats. A diferència dels mètodes tradicionals de criança, que es basen en el càstig i el control, la disciplina positiva s'enfoca en l'entesa de les necessitats dels nens, en les normes i els límits des del respecte mutu i en la creació de relacions basades en la comunicació efectiva.
En la disciplina positiva, es reconeix la importància de establir límits clars i consistents, però s'entén que els càstigs no són efectius a llarg termini. Els càstigs poden provocar ressentiment, por i desafiament als nens, en lloc de fomentar un comportament positiu i autodisciplina. En canvi, la disciplina positiva es basa en l'ús de conseqüències naturals i lògiques, així com la cerca de solucions, per ensenyar els nens sobre les repercussions de les seves accions i ajudar-los a desenvolupar habilitats per a la vida.
Com a professora i educadora en disciplina positiva, avui comparteixo aquest article on recullo algunes de les diferències principals entre càstigs i conseqüències, ja que, com podràs comprovar, no hi tenen res a veure. Si ho desitges, podem aprofundir més en aquests temes a través dels meus assessories i tallers tant per a famílies com per a docents. També em pots seguir al meu compte de Instagram, on comparteixo continguts relacionats amb educació conscient i respectuosa.
Uneix-te al meu canal de Telegram per no perdre't res! 😊
Instagram per a famílies: educació positiva i activitats infantils 💛
Nou! Instagram per a professors: recursos educatius i eines TIC 👩🏻🏫
Diferències entre castigar i posar conseqüències:
1. On poses el focus: en el comportament o l'ensenyament?
- El càstig se centra a fer que el nen se senti malament i pagui pel seu comportament.
- Las conseqüències se centren a ensenyar al nen sobre les repercussions de les seves accions.
- El càstig se centra en el passat, la nostra atenció únicament està posada en allò que ja ha fet.
- Las conseqüències se centren en el futur, ajudant el nen a comprendre com les seves eleccions afecten el seu entorn i si mateixos.
2. Relació amb el nen:
- El càstig pot danyar la relació entre els pares/docents i el nen, generant ressentiment i por.
- Las conseqüències, per altra banda, poden enfortir la relació en fomentar la comunicació oberta i el enteniment mutu.
3. Responsabilitat personal:
- El càstig sovint fa que el nen se senti víctima o culpi altres per les accions.
- Las conseqüències ajuden el nen a assumir la responsabilitat de les seves accions ia aprendre a prendre decisions informades.
El que s'aconsegueix amb el càstig
Aleshores, el càstig no funciona? Sí, és clar que funciona. Funciona a curt termini. Amb el càstig aconseguim aturar el comportament en aquell moment, però no li estem ensenyant com sí que hauria d'actuar.
El càstig pot semblar efectiu a curt termini, ja que pot aturar el comportament no desitjat temporalment. Tot i això, a llarg termini, els efectes del càstig solen ser contraproduents:
- Ressentiment i rebel·lia: els nens poden sentir-se ressentits cap als seus pares o mestres per castigar-los, cosa que pot portar a un comportament desafiant i rebel en el futur.
- Manca de comprensió: el càstig no ensenya el nen sobre les conseqüències naturals de les seves accions ni els ajuda a comprendre perquè el seu comportament va ser inapropiat.
- Dependència de l'autoritat externa: els nens que són castigats regularment es poden tornar dependents de l'autoritat externa per regular-ne el comportament, en lloc de desenvolupar habilitats d'autoregulació.
Com han de ser les conseqüències
Les conseqüències en la disciplina positiva es fan servir com a eines densenyament, en lloc de formes de càstig. Hi ha les conseqüències naturals i les conseqüències lògiques:
Conseqüències naturals:
Las conseqüències naturals són els resultats directes i no planejats de les accions del nen. Per exemple, si un nen s'oblida del llibre a l'escola, la conseqüència natural és que no podrà estudiar per a l'examen. Un altre exemple: si no vol portar paraigües i plou, es mullarà. Aquestes conseqüències permeten al nen experimentar les repercussions reals de les seves decisions i aprendre de manera autònoma.
Per descomptat, com a adults responsables que som, hi ha situacions en què no hem de permetre que els nens experimentin les conseqüències naturals dels seus actes. Per sobre de tot, és la nostra responsabilitat garantir la seva seguretat, salut i respecte. Per exemple, si deixem que el nostre fill petit creui solet el carrer, la conseqüència natural podria ser que li atropellés un cotxe. Per tant, en aquest cas, no permetrem que experimenteu les conseqüències naturals dels vostres actes. Tot i això, en altres ocasions sí que podem valorar que es mullen una mica si està plovent, o que suspenguin un examen si no han estudiat.
Conseqüències lògiques:
D'altra banda, les conseqüències lògiques són aquelles que els pares o professors estableixen per endavant en resposta a certs comportaments. Les conseqüències lògiques han de complir certs criteris, ja que en cas contrari estaríem parlant de càstigs. Les característiques de les conseqüències lògiques són:
- Estar relacionades amb la conducta inicial
- Ser respectuoses
- Raonables
- Revelades amb antelació
Per exemple, si un nen es nega a portar botes d'aigua en un dia plujós i s'acaba mullant, la conseqüència lògica podria ser tornar a casa per canviar-se de roba. Aquesta conseqüència està relacionada amb l'acció inicial, és raonable i es revela amb antelació, cosa que permet al nen comprendre les implicacions de les seves decisions.
No obstant això, és important tenir en compte que fins i tot les conseqüències lògiques es poden convertir en càstigs si s'utilitzen com a eines de manipulació o control. Per això, cal evitar assenyalar l'error o culpabilitzar els nens, i al seu lloc, centrar-se en la cerca de solucions i l'aprenentatge mutu.
En resum, en educar els nostres fills, és important distingir entre càstig i conseqüència, optant sempre per enfocaments que fomentin el respecte, la comprensió i l'aprenentatge mutu. Les conseqüències naturals i lògiques poden ser eines poderoses quan s'apliquen amb sensibilitat i empatia, ajudant els nens a desenvolupar habilitats per a la vida ia enfortir l'enllaç entre pares i fills.
