La Comunitat de Madrid ha anunciat que eliminarà l’ús individual dels dispositius digitals a les escoles. La mesura, que es presenta com una estratègia per millorar la qualitat educativa, ha generat un intens debat sobre la seva viabilitat i la seva base pedagògica. Alguns sectors consideren que aquesta mesura ajudarà a reduir els riscos associats a l’ús excessiu i inadequat de les pantalles. Tanmateix, com a professora i especialista en tecnologia educativa, considero que aquesta mesura no soluciona els problemes reals de la integració digital a les aules.
Uneix-te al meu canal de Telegram per no perdre't res! 😊
Instagram per a famílies: educació positiva i activitats infantils 💛
Nou! Instagram per a professors: recursos educatius i eines TIC 👩🏻🏫
La Comunitat de Madrid anuncia l’eliminació de l’ús individual dels dispositius digitals a les aules
La Comunitat de Madrid argumenta que l’ús estès de la tecnologia a les aules no ha mostrat beneficis clars en els resultats acadèmics i que cal limitar la seva presència per promoure altres formes d’aprenentatge. Segons el comunicat oficial, pretén prioritzar l’ús de materials impresos, l'escriptura i l'exposició oral, amb l’objectiu de reforçar les habilitats tradicionals que, segons indiquen, s'estarien debilitant.
Un dels punts clau de la proposta és la prohibició de l’ús individual dels dispositius digitals. En canvi, la normativa permeten l’ús compartit de dispositius entre dos o més estudiants, sempre amb un propòsit pedagògic i sota supervisió docent. A més, estableix limitacions de temps segons l’etapa educativa, restringint el seu ús a una hora setmanal a Infantil i els primers cursos de Primària, augmentant progressivament fins a un màxim de dues hores en els darrers cursos de Primària. L'ús de pissarres digitals i altres dispositius col·lectius no es veurà afectat per aquesta regulació.
Partint de la base que la supervisió docent i la finalitat pedagògica són premisses bàsiques que s’haurien de donar per suposades en qualsevol ús tecnològic dins de l’aula, considero que la clau del debat no s’hauria de centrar en si els dispositius són individuals o compartits, sinó en la manera com s'estan utilitzant.
La qualitat de l’aprenentatge no depèn de la mera presència o absència de tecnologia, sinó del disseny d’experiències educatives que afavoreixin la construcció de coneixements i el desenvolupament de competències. Per tant, no es tracta de decidir si la tecnologia ha d'estar o no a l’aula, sinó com integrar-la de manera efectiva per enriquir el procés educatiu. Reduir el seu ús sense abordar la qualitat de la seva implementació és una resposta simplificada a un repte complex. El problema no és limitar el temps d’ús de les pantalles ni evitar dispositius individuals, sinó assegurar que l’ús respon a un enfocament pedagògic que promou el pensament crític, la creativitat i l’aprenentatge actiu.
Un dels factors més decisius de la integració efectiva de la tecnologia a l’aula és la formació del professorat. No n'hi ha prou amb decidir si els dispositius haurien de ser individuals o compartits, sinó que és fonamental que els docents comptin amb estratègies i coneixements adequats per utilitzar-los de manera pedagògica i significativa. Si un professor no ha rebut formació en metodologies actives amb tecnologia, la simple presència d’un dispositiu digital a classe no aportarà valor a l’aprenentatge. En lloc de restringir el seu ús, l'esforç hauria d'estar a formar els docents per integrar la tecnologia de manera crítica i reflexiva, garantint que contribueixi al desenvolupament d’habilitats essencials.
El debat sobre la tecnologia en educació no s'ha de reduir a un "sí o no" a les pantalles
Segons la meva opinió, aquesta mesura no és una solució real als reptes de l'educació digital. Més que prohibir l’ús individual dels dispositius, hauríem de discutir com millorar la formació del professorat, com dissenyar estratègies efectives d’integració tecnològica i com assegurar que els estudiants desenvolupin habilitats digitals crítiques i funcionals per al seu futur.
El debat sobre la tecnologia en educació no s'ha de reduir a un "sí o no" a les pantalles. Ens hauríem de preguntar: Com podem fer que la tecnologia sumi realment en l'aprenentatge? La resposta no es troba en les prohibicions, sinó en el desenvolupament d’un model educatiu on s’utilitza la digitalització de manera reflexiva, planificada i basada en l’evidència. Si no abordem el problema des de la seva arrel, l’únic que aconseguirem és un titular populista, però cap benefici real per als estudiants.
