Comparteixo aquesta magnífica publicació de Héctor Ruiz Martín on ens presenta 12 ingredients clau que contribueixen a promoure l'aprenentatge significatiu.

Hèctor (@hruizmartin) és director de la International Science Teaching Foundation i investigador en psicologia cognitiva de la memòria i l'aprenentatge en contextos educatius

En aquesta publicació comparteix 12 principis que ens permeten identificar les accions i circumstàncies que més probabilitats hauran de contribuir a promoure l'aprenentatge dels estudiants. Es tracta de principis basats en la ciència sobre com aprenem, però també a la recerca que analitza els mètodes educatius i que estudia les pràctiques dels docents que aconsegueixen els millors resultats.

A continuació comparteixo un extracte de la seva publicació i et deixo aquí larticle complet.

12 claus per a un aprenentatge significatiu

12 principis de l'ensenyament guiat per l'evidència

1. Activar els coneixements previs.

El nostre cervell recorda millor allò que pot relacionar amb allò que ja sabem.
Cal que cada estudiant activi aquells coneixements propis que siguin més rellevants per a l'aprenentatge en qüestió. Part de l'alumnat ho realitza de manera espontània, però la majoria necessita que es promogui expressament.

2. Promoure l'elaboració

Si per aprendre necessitem connectar allò que aprenem amb els nostres coneixements previs, la forma de promoure aquestes connexions consisteix en tractar de donar significat al que aprenem.

Com a docents, hem de incorporar preguntes, discussions i problemes a resoldre per mitjà del que s'ha après, i dinàmiques que només permetin avançar per mitjà del comentaris que proporcionin els nostres estudiants. Els estudis reflecteixen que les i els docents que fan moltes preguntes durant les seves lliçons, solen aconseguir que els seus estudiants obtinguin millors resultats.

3. Usar la pràctica de l'evocació

Gran quantitat d'evidència reflecteix que el més efectiu per consolidar un coneixement nou és intentar recuperar la informació que intentem aprendre de la nostra memòria, ja sigui per explicar-la o per interpretar noves situacions o resoldre nous problemes.

4. Organitzar la pràctica de forma espaiada

Per dominar allò que aprenem necessitem repassar i practicar, però no val fer-ho de qualsevol manera. La investigació no deixa dubte que resulta molt més eficaç estudiar en diverses sessions espaiades que no pas massificar l'estudi. A més, perquè l'aprenentatge perduri, és important incorporar sessions de revisions periòdiques, cada cop més espaiades, al llarg de tot el curs.

5. Entrellaçar la pràctica

Una forma d'espaiar la pràctica consisteix a entrellaçar lestudi de temes diversos. Per aprendre diferents coses és millor anar combinant que enfocar-se a dominar completament una abans de procedir amb la següent (sempre que la primera no sigui requisit indispensable per aprendre la segona).

6. Proveir múltiples exemples

Al nostre cervell no se li dóna especialment bé aprendre conceptes abstractes, li resulta molt més fàcil aprendre a partir d'exemples concrets. Tanmateix, el nostre cervell també té la tendència a associar allò que aprenem als exemples i contextos concrets en què ho hem après, per la qual cosa podem fallar a l'hora d'identificar els mateixos conceptes o procediments en altres situacions anàlogues. Per tot això, és important proporcionar a l'alumnat exemples diferents, així com activitats per aplicar-los en contextos diversos.

7. Descompondre i integrar

La memòria de treball és l'espai mental on mantenim i manipulem la informació a què prestem atenció a cada moment. És el lloc on raonem, imaginem i aprenem. Tot i això, la memòria de treball té una capacitat molt limitada, de manera que només pot manejar una petita quantitat d'informació en cada moment. Si sobrepassa la capacitat, es desborda i impedeix l'aprenentatge. Això és la base de la Teoria de la càrrega cognitiva.

Aprenem de manera més efectiva quan els components de laprenentatge es treballen temporalment de manera aïllada i es van combinant progressivament. Fins i tot una petita pràctica en un dels components de l'aprenentatge produeix una millora significativa en l'aprenentatge global, tot i que és recomanable que aquesta pràctica sempre es faci sense que l'estudiant perdi de vista l'objectiu final.

8. Emprar la codificació dual

La memòria de treball és un recurs limitat, però compta amb mecanismes per processar informació auditiva o verbal per una banda, i informació visual, per altra. Podem treure-li el màxim partit si rebem la informació sobre allò que aprenem pels dos canals simultàniament: a través de paraules i imatges.

L'avantatge de combinar paraula i imatge també està relacionat amb la possibilitat de crear més connexions entre la informació que rebem i els nostres coneixements previs. A més, el cervell humà està especialment preparat per processar i emmagatzemar informació visual, per la qual cosa emprar informació visual o fins i tot tractar de visualitzar allò après mentalment, contribueix a que ho recordem millor.

9. Limitar els objectius d'aprenentatge i enfocar-s'hi

Una altra de les recomanacions per a l'ensenyament que es deriven de la Teoria de la Càrrega Cognitiva, al·ludeix a la importància de restringir el nombre de metes al màxim.

10. Oferir oportunitats per a la pràctica independent

Per consolidar l'aprenentatge és important emprar allò que s'ha après per explicar-ho, interpretar noves situacions o resoldre nous problemes. A més,hi ha procediments que necessitem automatitzar per alliberar recursos a la memòria de treball quan els duem a terme.

Els docents més eficaços ofereixen oportunitats perquè els estudiants practiquin tant durant la classe com després. Ara bé, aquesta pràctica s'ha de produir després d'haver ofert les indicacions oportunes, amb exemples resolts amb tota la classe. Només quan l'alumnat hagi mostrat comprensió i cert domini, es pot estendre fora de l'aula.

D'altra banda, la pràctica independent sol veure's beneficiada per mitjà del aprenentatge cooperatiu.

11. Fer servir l'avaluació formativa

L'avaluació formativa passa al llarg del procés d'aprenentatge, no només al final. L'avaluació formativa no només és desitjable perquè permet prendre mesures per ajustar els processos d'ensenyament-aprenentatge en funció de com progressa cada estudiant, sinó perquè promou el tipus d'accions que contribueixen a consolidar l'aprenentatge, especialment l'evocació espaiada.

12. Crear un ambient d'aprenentatge exigent però encoratjador

L'entorn socioemocional que cada docent fomenta té implicacions clares en els resultats dels seus estudiants. La investigació mostra que els docents més efectives aconsegueixen crear a les seves classes un ambient d'aprenentatge disciplinat, basat en el respecte i la cooperació, con altes expectatives per a tot l'alumnat, que interpreta el error com un pas necessari en l'aprenentatge, i que atribueix tant els èxits com els fracassos a coses que cada estudiant pot canviar.

Podeu llegir l'article complet d'Héctor Ruiz aquí: 12 principis de l'ensenyament guiat per l'evidència

Uneix-te al meu canal de Telegram per no perdre't res! 😊

Instagram per a famílies: educació positiva i activitats infantils 💛

Nou! Instagram per a professors: recursos educatius i eines TIC 👩🏻‍🏫